Notícies
L’FP com a sortida per a universitaris[FP]
Divendres, 10 de novembre de 2017


L’FP com a sortida per a universitaris



  • Els cicles formatius atreuen nous perfils d’estudiants que fugen de l’atur o opten per canviar de professió





L’FP com a sortida per a universitaris
CARINA FARRERASBarcelona
10/11/2017 01:49

La Comissió Europea va advertir ahir a Espanya que ha de fer més esforços per promocionar la formació profes­sional (FP), ja que les xifres registrades al nostre país queden lluny de les europees. En canvi hi ha molts més universitaris i molts més joves que ni estudien ni treballen. La matriculació en cicles mitjans o superiors de l’FP ha experimentat una tendència a l’alça. A Barcelona, per exemple, s’han matriculat aquest any a un curs d’FP més de 34.400 estudiants, cosa que significa un augment del 50% respecte a la dècada anterior, segons l’ Anuari de la Formació Professional de Barcelona, recentment publicat, i que analitza el sector a la ciutat.

“L’oferta dels estudis és àmplia i atractiva, i la inserció laboral és molt alta, ja que el 47% treballa al cap de sis mesos d’obtenir el títol”, indica el comissionat d’ Educació a Barcelona, Miquel Àngel Essomba. Segons l’ Anuari, els ­estudiants són més grans i entren per vies d’accés que no són l’ESO, com ara la universitat, l’ atur, la reinserció laboral o la pura afició. També hi ha més dones que en ­generacions anteriors que opten per aquesta formació. Elisabeth García, Àlvar Rex, Marina Blasco i Mario de la Cruz són exemples d’estudiants que han traspassat aquestes portes inusuals d’accés a l’FP.

Elisabeth García (28 anys) va recollir el títol de Dret de la Universitat de Barcelona un juny del 2013 i tot seguit es va matricular en el cicle superior d’ Integració Social de Formació Social per començar al setembre. Ara treballa a la Creu Roja com a orientadora laboral.

García explica aquesta inusual trajectòria: “Vaig anar a la universitat perquè tocava, la veritat sigui dita. No em vaig plantejar cap altra opció. M’agradava el tema de la justícia social i les lleis i em vaig matricular a Dret a la UB, però al llarg de la carrera no em vaig acabar de veure com a advocada. Això també els va passar a companys de facultat, però ells no volen renunciar a ser advocats. Vaig ser sincera amb mi mateixa”. I es va preguntar com podia continuar. Una altra carrera? Un màster? “Tenia l’exemple de les meves amigues de l’institut que formen part d’aquell grup d’alumnes de l’ESO que els professors diuen que no valen i a qui se’ls anima a no anar a la universitat”. Dues amigues en concret van estudiar Auxiliar d’Infermeria i Integració Social. “Van tenir pràctiques des del minut u i els va posar immediatament al terreny de la seva professió”. García va treballar en un bufet d’advocats i va explorar els màsters, però va intuir que serien una continuació teòrica de la carrera. “Tenia l’experiència del voluntariat a la Fundació Adsis, amb què col·laboro des dels 15 anys, i em vaig apuntar al cicle d’integradora social”. La classe –promoció de 2013-2015– estava dividida a parts iguals entre alumnes de 18 i 19 anys, i més grans de 25 anys. “Cinc veníem de la universitat, un havia treballat tota la vida i estava cremat a l’empresa. I una dona d’uns 45 anys volia incorporar-se al mercat laboral després d’haver-se cuidat dels seus fills”. García treballa ara a la Creu Roja, orientant persones a l’atur. “Qui sap si em servirà la meva formació d’advocada”.

Àlvar Rex(49 anys). Sempre va ser un manetes i un aficionat al mar. És propietari d’un llaüt amarrat a Sant Pere Pescador. Treballa de bomber a l’aeroport del Prat amb horaris de 24 hores i quatre dies de lliurança que de­dica a practicar esports, formar-se en diferents disciplines i arreglar motors. “M’encanta treballar amb les mans”. El professor del taller de fibra i pintura de vaixells de la Casa del Mar li va parlar, quan el va veure tan entusiasmat, del cicle de grau mitjà de manteniment d’embarcacions. “Em va agradar la idea d’aprendre me­cànica, electricitat, pintura... Aprendre un ofici que, quan em jubili, podré continuar”. Estudia al centre públic Institut de Nàutica de Barcelona. Els seus companys, a excepció d’un altre home madur com ell, tenen 17 anys. “No tindran problema a trobar feina perquè hi ha molta necessitat de bons especialistes i aquí en­senyen molt bé, amb paciència”. En el seu cas, a més de fer pràctiques al port, està arreglant dos vaixells que van ser regalats, en plena crisi, a un amic seu, fabricant de planxes de surf, amb la idea de vendre’ls. “Cal estar obert a tot, però en la mesura possible, cal fer el que t’agrada”. Rex ha guanyat el premi Energia i sostenibilitat que atorga la Fundació BCN Formació Professional, per un projecte de recollida d’aigua.

Marina Blasco (21 anys). És l’única noia a la classe de 24 alumnes del segon curs del cicle superior de Sistemes de Telecomunicacions i Informàtics de l’ Escola Industrial. “Sempre m’ha agradat la tecnologia. De petita jugava amb nines, però també desmuntava joguines per veure com funcionaven els mecanismes”. Assumeix la seva condició amb naturalitat: “Hi podria haver més dones, però és el que hi ha”. Treballa en una casa de reparació de dispositius mòbils. “El camp és molt ampli i hi ha molta neces­sitat de tècnics. És estrany que no t’ofereixin feina mentre estu­dies”. La seva idea és matricular-se a Enginyeria Informàtica o de Telecomunicacions el 2018.

Mario de la Cruz Melo(24 anys). Va presentar la sol·licitud per matricular-se al tercer curs d’Arquitectura a Barcelona, després d’haver estudiat al Perú. “Però el meu dossier d’aprenentatge no era suficient, així que, acabat d’aterrar a la ciutat, vaig buscar una ocupació que m’agradés”. Estudia el cicle de Disseny en Fabricació Mecànica i es diverteix dissenyant productes (una cadira de rodes còmoda i “estètica”) i representant plans gràfics. “Ofereix moltes sortides i hi ha molta oferta de treball, tot i que probablement estudiï Enginyeria Mecànica”.




Font: http://www.lavanguardia.com/encatala/20171110/432754275047/fp-sortida-universitaris.html